Skip to content

Faqs

Ilustración de las faqs sobre el proyecto gira
La transició energètica consisteix a canviar d’un sistema energètic basat en els combustibles fòssils i l’energia nuclear a un nou sistema sense generació nuclear ni emissions de carboni, basat en les fonts renovables (fonamentalment energia eòlica i fotovoltaica).
A causa dels efectes dels gasos d’efecte hivernacle, la Terra s’està sobreescalfant. L’escalfament global, a més de provocar el desgel de les glaceres i l’ascens del nivell del mar, provoca altres canvis climàtics com la desertificació i l’augment de fenòmens extrems com, per exemple, huracans, inundacions i incendis. L’alteració del clima podria causar danys incalculables. A Espanya, tres de cada quatre tones de gasos d’efecte hivernacle s’originen al sistema energètic. En la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització del sistema energètic és l’element central.

La transició energètica comportarà més eficiència energètica, una reducció de la contaminació a àmbit local, una reducció de la dependència energètica exterior i una millora de la balança comercial. Tot això, a més d’aportar beneficis ambientals, redundarà directament i de forma positiva en la ciutadania i en l’economia.

La transició energètica es caracteritzarà per la substitució d’una part de la generació elèctrica, formada per grans unitats gestionables que disposaven de combustible suficient al llarg del temps (carbó, petroli, gas natural o urani), per un gran nombre d’instal·lacions de generació distribuïda no gestionable (eòliques i fotovoltaiques) propera als punts de consum.

El nou paradigma del sistema elèctric és garantir un subministrament fiable, eficient i sostenible, partint d’una generació elèctrica impredictible i, per tant, difícilment gestionable.

En aquest sentit, l’emmagatzematge és un actiu clau per a l’èxit de la transformació energètica que vivim.

A més d’un parc de generació renovable capaç d’abastir la demanda energètica, caldran sistemes d’emmagatzematge energètic per flexibilitzar la variabilitat a la qual està subjecta gran part de la generació amb energies renovables. L’operació de les tecnologies d’emmagatzematge ha d’estar enfocada a maximitzar la integració de les energies renovables i aprofitar els excedents d’energia en episodis d’excés de recurs renovable, de manera que se n’eviti la pèrdua en forma de vessaments. L’emmagatzematge resulta indispensable no només per disposar d’electricitat a gran escala, sinó també per avançar en l’autoconsum i les comunitats energètiques.

No de manera directa. Cal transformar l’energia elèctrica sobrant en altres tipus d’energies gestionables en el temps (mitjançant enllaços químics a bateries, augmentant l’altura d’una massa d’aigua, augmentant la pressió d’un volum d’aire, augmentant la velocitat de gir d’una massa rodant, carregant un condensador elèctric, etc.) per fer-la servir posteriorment quan es realitza el procés invers. És important assenyalar que totes aquestes transformacions energètiques comporten una despesa energètica, és a dir, una pèrdua d’energia que no es pot aprofitar.

Existeixen diversos sistemes d’emmagatzematge energètic: mecànic, tèrmic, electroquímic i químic. Algunes d’aquestes tecnologies són d’eficàcia provada, com l’hidrobombeig, mentre que d’altres es troben en fase de desenvolupament. Cada mètode presenta avantatges i inconvenients.
Són dues basses a diferent altura connectades per una canonada a pressió. Quan hi ha un excedent d’energia elèctrica (molta generació i poca demanda), des de la bassa inferior es bombeja l’aigua cap a la bassa superior. I al contrari, quan cal aportar més energia al sistema elèctric, la bassa superior allibera l’aigua per generar electricitat.
És una manera indirecta d’emmagatzemar energia elèctrica mitjançant un procés físic que consisteix en variar l’altura d’una massa d’aigua. El magatzem o “bateria” treballa en cicles d’emplenament i buidatge de basses (carregant i descarregant), de forma que trasllada l’aigua de baix cap a dalt (carregant l’emmagatzematge) i posteriorment de dalt cap a baix (descarregant l’emmagatzematge).
No. Un emmagatzematge d’energia elèctrica és com una gran bateria. Es carrega amb els excedents d’energia verda, solar i fotovoltaica i es descarrega quan la xarxa ho necessita. Mai no es pot recuperar més energia de la que entra. Per tant, no és una central de generació, ja que aquestes sí que produeixen un balanç positiu d’energia. Al contrari, en el cicle complet es consumeix un 20 % d’energia aproximadament. En altres paraules, si rep 100 unitats d’energia elèctrica per emplenar la bassa superior, només podrà tornar a la xarxa al voltant de 80 unitats quan la bassa es buidi.
Comparat amb altres tecnologies d’emmagatzematge en desenvolupament, com les bateries o l’hidrogen verd, el bombeig és el sistema d’emmagatzematge més madur i provat. A més, presenta la vida útil més llarga: pot durar fins a cent anys, mentre que les bateries duren un màxim de vint anys. El bombeig pot emmagatzemar grans quantitats d’energia i proporcionar potències elevades d’energia durant més de 8 hores. A més, el bombeig proporciona altres avantatges al sistema elèctric, com és la capacitat de contribuir a regular el voltatge i la freqüència de la xarxa per afavorir el bon funcionament d’aparells elèctrics i electrònics.
El primer ús d’emmagatzematge per bombeig va ser l’any 1890 a Itàlia i a Suïssa. Des d’aleshores, les centrals de bombeig reversible construïdes segueixen operant. S’estima que la vida útil d’una central reversible és superior a cent anys.
No. Gironés-Raïmats forma part d’un conjunt de projectes identificats en l’àmbit europeu com a peces clau per ajudar a assolir la política energètica i els objectius climàtics de la Unió Europea. Aquests projectes tenen com a objectiu proporcionar energia assequible, segura i sostenible per a tota la ciutadania, així com la descarbonització a llarg termini de l’economia.
Per ser designat com a PIC, el projecte ha de complir uns criteris tècnics establerts a escala europea pel Reglament (UE) 347/2013. Una condició indispensable és que els beneficis del projecte per a la societat han de ser superiors als costs. A més, els projectes PIC han de formar part del pla de desenvolupament de la xarxa europea de transport elèctric i comptar amb el suport explícit de l’Estat membre i de la Comissió Europea. En la selecció de projectes PIC també cal superar un estricte procés de participació pública a escala europea.
Els projectes PIC compten amb una finestreta única per als procediments administratius i poden accedir a fons europeus específics per al desenvolupament. Per altra banda, han de complir obligatòriament amb els estàndards ambientals europeus més rigorosos i desenvolupar un procés específic de participació pública en la seva fase inicial per millorar l’acceptació territorial del projecte.
La tramitació administrativa d’un projecte PIC es troba regulada pel Reglament (UE) 347/2013 i la normativa sectorial espanyola. Inclou un procés de participació pública, el procediment de concessió d’aigües, l’avaluació d’impacte ambiental, la tramitació per a la connexió elèctrica i les adequacions corresponents en la planificació territorial i urbanística.
No. Les basses de Gironés-Raïmats se situen fora de l’eix del riu Ebre i en queden allunyades. Només es fa servir l’aigua del riu Ebre per a l’emplenament inicial d’una bassa. Posteriorment, la central reversible funciona en un circuit tancat entre les dues basses.
Un primer aspecte fonamental és la ubicació del projecte. Un lloc adequat ha d’evitar la possible afectació d’espais naturals protegits o espècies de flora i fauna amenaçades. Cal evitar també l’afectació o risc per a poblacions i propietats privades. La connexió elèctrica ha d’aprofitar els corredors existents. La integració paisatgística es millora amb un disseny que permeti ajustar-se al màxim al terreny existent, les obres subterrànies o la restauració ambiental. En alguns casos cal realitzar millores de l’hàbitat per compensar la pèrdua que podria suposar per a algunes espècies.
No, són complementaris. La demanda del sector residencial representa aproximadament el 20 % del consum elèctric total d’Espanya. Gironés-Raïmats proporcionarà els seus serveis a tots els consumidors, incloent-hi indústria i serveis, tant del sistema elèctric peninsular com de l’europeu.
La transició energètica comportarà el canvi d’energies gestionables (carbó, gas, petroli i nuclear) per energies renovables no gestionables (eòlica i fotovoltaica). L’emmagatzematge d’energia permetrà aportar seguretat al sistema per evitar moments en els quals pugui haver-hi una fallada en la provisió d’energia (dies ennuvolats sense vent). En aquests moments, a més, el preu de l’energia als mercats se sol disparar. L’emmagatzematge d’energia evita aquests preus extrems. Amb la penetració massiva de generació renovable no gestionable en el sistema elèctric, és absolutament necessari disposar de capacitat d’emmagatzematge.
Qualsevol projecte d’aquesta magnitud i transcendència presenta reptes d’implementació, ja que s’intenta de forma general maximitzar-ne els beneficis territorials i alhora minimitzar-ne els impactes. A Gironés-Raïmats, destaca com a gran repte solucionar adequadament l’elevada complexitat tècnica del projecte i aconseguir alhora que sigui acceptat per part del territori per millorar-ne la implantació i el disseny, mitjançant un treball participatiu. En un projecte d’aquestes característiques és fonamental avançar en la tramitació administrativa i mobilitzar les elevades necessitats de capital per posar-lo en marxa.
El disseny de Gironés-Raïmats en circuit tancat permet operar a la central amb independència dels cabdals del riu Ebre. Mentre que els aprofitaments hidroelèctrics convencionals es veuran afectats per sequeres creixents, Gironés-Raïmats aportarà seguretat i beneficis al sistema elèctric i podrà operar en aquestes situacions a ple rendiment.